I bé, fer filosofia és en certa manera
ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el
desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se
cita com a frase inaugural de la filosofia l'expressió de Sòcrates: «Només sé
que no sé res». I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi
res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el
gust que produeix l'art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia
no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí,
la inquietud, l'eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d'en Jaumet de
l'esperit.
Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i,
en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les
coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra
angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud
filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les
incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és
aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria.
D'aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i
cal reconèixer que en això s'assembla molt a les criatures.
X. Rubert de Ventós,
Per què filosofia?
No hay comentarios:
Publicar un comentario